Guix, metacril·lat.
Imma, des quan t'ho vaig dir fins ara han passat uns quants mesos, ejem... Pels que no ho saben és la mà de l'Imma feta amb guix, que em va regalar per un aniversari, fa potser 7 o 8 anys, i ara tal com la tinc col·locada a casa m'encanta, i creia que era el moment de fer-li les fotos. A sobre porta un cub de metacril·lat que me'l vaig haver de comprar per fer un exercici de la classe de projectes a joieria.
La raó de perquè estan junts, doncs perquè són inseparables. La mà està feta de forma que sembla que agafa alguna cosa, i la cosa que agafa són els estudis, treballs, i vincles amb la joieria, els quals no vull arribar a perdre mai.

Hasta que por fín floreció. La verdad es que ha sido genial poder ver todo su proceso,... bueno aunque todavía no sé su nombre y tendré como una espinita clavada hasta que lo averigüe.
Y lo que pasó, como era de esperar, es que creció un poquitín...

Y en la primavera de 2011...

Mi madre y su amiga Begoña recogieron este capullo en el mismo camino en el que encontraron el fruto que os acabo de mostrar. También se les ocurrió que lo pusiese con agua a ver qué pasaba.